Crescent Moon signatura un dels jocs d’aventures més jugats de tota l’App Store d’Apple. Sens dubte, estem davant d’una fórmula que es repeteix, encara que cal reconèixer que aquest Evertales el porta excepcionalment bé. Un mag, un guerrer i un elf seran els herois del joc que ens ocupa. I encara que les comparacions sempre són odioses, en aquest cas el títol es reforça gràcies a la seva semblança en mecànica i gràfics a un gran del descarregable: Trine.
Tres herois
Com ja hem comentat en començar la partida, se’ns donarà l’oportunitat de triar entre tres personatges, cadascun amb un rol determinat. L’elecció està plena de tòpics trets de context. Podrem seleccionar Sir Jorjin, un guerrer que no està en la seva millor forma, Arwick, un elf que agrada de compartir llit amb el sexe feble i, finalment, Taragona, un mag que comença a donar mostres de demència senil.
El títol comença de manera una mica abrupta, en una taverna. És en aquest punt on l’aventura s’obri pas. Des del principi, podrem triar entre qualsevol dels tres herois del joc, encara que durant la partida estarem gairebé obligats a canviar entre ells per sortejar els reptes que se’ns proposa. La faceta ROLER és palpable des del menú de selecció, ja que aquest ja ens proposa poder seleccionar una classe per al nostre aventurer. Per al guerrer tenim cavaller, barbaro i fins espartà. Per al mag tenim druida, sacerdot o sanador. I l’elf posseeix les classes ninja, convicte i una que no em queda del tot clara: hippie. Cada classe té el seu propi vestuari i costa monedes que anirem recollint per tot el mapejat. Aquestes es troben o bé escampades, o bé en cofres que haurem de descobrir. No és que les classes aportin molt al desenvolupament, però li donen una mica de varietat.
Les armes a les que podrem accedir són una mica rares. Al típic arc, espasada o bàcul, se li sumen altres alguna cosa rares com els còctels Molotov. En total, fins a 27 armes seleccionables. Els antagonistes són poc variats, i els caps de final de fase compten amb els seus propis patrons d’atac, que haurem d’endevinar per poder vèncer. Són enfrontaments molt durs, i moltes vegades, caurem en la batalla fins a trobar el seu punt feble. Aquests combats posen l’èpica que li falta al títol. Només per arribar a barallar amb el cap final, valdrà la pena que ens deixem els ossos en tota la fase.
Fidel a l’estil del gran Trine
L’acabat gràfic ratlla bon nivell, mostrant textures molt nítides en tres dimensions sobre un desenvolupament purament en un sol pla. Això en la pràctica, si es fa correctament, no ha de grinyolar. I això és just el que ha passat amb aquest Evertales. Els personatges estan ben definits i es mouen amb soltesa. Potser a l’hora de saltar sigui on s’apreciï algun moviment poc realista. Els enemics, encara que poc variats, són perfectament creïbles. Sobretot les aranyes que ens surten al pas, ja que es mouen de forma molt natural. Al final de cada fase, ens toparem amb un últim escull abans de passar a la següent: un final boss al qual haurem d’abatre en singular duel. Aquests ens posaran les coses molt difícils, encara que la recompensa valdrà la pena.
Les fases sí que són una mica més variades, passarem per boscos tenebrosos i llogarets encantades, tot amb un to a conte de fades molt xulo. Tot el conjunt recorda bastant al ja esmentat Trine. I és que comparteixen moltes coses aquests dos títols. Per exemple, l’elecció dels herois, l’estil de joc purament en dues dimensions i fins al poder elegir el protagonista enmig de les fases. Potser en el que més difereixen Evertales i Trine sigui, a part de la producció i els gràfics, en la història una mica millor elaborada de Trine. Sigui com sigui, aquest Evertales és un digne contrincant, per dir-ho d’alguna manera. I a més és gratis.
