[gameinfo title=”Info del Juego” game_name=”Unrest” developers=”Pyrodactyl Games” publishers=”Pyrodactyl Games” platforms=”PC” genres=”RPG” release_date=”23/07/2014″]
En una setmana on les recriminacions han estat rodant al voltant d’un parell de fracassos en web de Kickstarter, és sempre bo rebre un projecte nou i refrescant on demostrar el costat positiu del crowdfunding. Unrest és un joc de rol inusual, ambientada en una versió de fantasia alternativa de l’antiga Índia. Unrest demanava un pressupost de 3.000 dòlars per poder complir el seu objectiu i ha agradat tant que l’han superat fins ¡12 vegades el pressupost inicial!.
Unrest és un joc que va ser llançat el 23 de juliol i ha estat rebut positivament, intrigat per la alternatiu que és aquest joc, la narrativa dels personatges. En Unrest els dilemes ètics no es prenen com si fos el centre de l’entorn, fins instal · lar dins del campament de forma permanentment una bandera que deia “benvinguts a la zona del dilema moral”.
“Un juego de RPG totalmente diferente.”
Quan pensem en els jocs de rol de fantasia se’ns ve al cap: “orcs, elfs, dracs …”. No obstant això, Unrest no s’acontenta amb aquest tipus de clixés de fantasia, sinó que es basa en la mitologia hindú, el joc gira al voltant d’una ciutat / estat que es troba a la vora del col · lapse. Anys de sequera i fam han portat a Bhimra a la ruïna i els refugiats d’un imperi veí han estirat els seus recursos fins al límit. Els refugiats en qüestió resulten ser de Naga, està gent són enormes serps i també tenen un monstruós gana cosa que coincideixen amb el seu aspecte aterridor. Tant com que suposa una amenaça per a l’estabilitat de Bhimra, però, poden ser la salvació.
Fins ara el joc és molt rar, no et vaig a mentir, però segueix llegint que potser t’agrada el ve.
L’Imperi Naga veu Bhimra com un valuós aliat (una mena abocador per al seu excés de població). La seva falta d’un sistema de castes permet una major mobilitat social en la teoria, però en la pràctica molts dels seus ciutadans moren de fam. La família reial de Bhimra busca prendre avantatge de la situació amb un tractat. A canvi dels subministraments i aliments, seran presos pels immigrants qualificats de Naga que són incapaços de trobar feina a la capital.
Per descomptat, augmentar la població de la ciutat en una època de fam no senti bé a la gent de la ciutat, especialment als intocables dels barris baixos. Enmig d’aquesta agitació, els membres de la reialesa són assassinats i un consell de conspiradors s’apoderen de la ciutat. Durant el proper any, les coses es tornen encara més perilloses. Una segona collita sense monsons deixa a la gent més famolenca i les tensions racials entre l’home i la raça Naga toca el punt més alt. La ciutat és un polvorí i qualsevol espurna podria fer-la esclatar.
“La mayor parte del tiempo lo dedicaremos a las conversaciones y a las acciones que obtenemos de ellas.”
Tindràs l’opció de decidir quina serà l’espurna / detonant. En Unrest et posa al control de diversos personatges al llarg de Bhimra, que van des de figures vitals com la princesa enderrocada, actors secundaris aparentment inofensius o com un humil sacerdot. Cadascun tindrà un paper en la determinació del destí de la ciutat, fins i tot si algun hagués de morir i d’aquesta manera alterar més l’equilibri. Les decisions que fas forma una intricada xarxa d’eleccions i conseqüències, i amb això una àmplia gamma de resultats possibles.
De fet, el nivell de control que et donen sobre la història podria “ser massa” immensa. També et donen el control dels protagonistes de cada bàndol del conflicte i poder prendre les decisions amb informació que no posseeixen. Explorant les possibilitats d’aquesta manera és molt interessant, però no és creïble i això és una pena tenint en compte com de ric és el món creat en aquest joc. Amb cada personatge jugable tenim una àmplia gamma d’opcions i narratives també, però es corre el risc de ser incoherent. La gent pot actuar fora del normal, o de forma contrària al que desitgem, potser de manera egocèntrica o fora del nostre sentit comú. Per tant, és difícil trucar a això un joc de “rol”.
De fet, això no és realment un joc de rol en absolut. Tens les estadístiques i els trets, però només es representa en les trames de la història. Hi ha altres símbols del gènere presents en Unrest que té una perspectiva semblant als jocs d’Ultima i en certes circumstàncies pots que hagis de prendre les armes en un simple sistema de lluita. El combat està destinat a ser utilitzat com a últim recurs i té conseqüències narrativa més enllà de qui viu o de qui mor. En termes generals, almenys Unrest se sent com un joc de rol, però hauria de sentir de millor manera.
“Unrest es un RPG en un entorno hindú, que nos hará debatirnos constantemente en temas éticos.”
L’adaptació de la narrativa en Unrest és impressionant malgrat tot l’anterior. El guió és relativament sòlid i amb diversos personatges que tenen les seves pròpies veus i gestos. Durant el trajecte del joc, ens esperem més o sentim que ens falta més del que es mostra, Unrest li falta fantasia.
Els personatges parlen molt naturalment, amb la suposició que la persona que tens davant teu sap el que estàs parlant. També està clar que la història ve des d’una perspectiva diferent que la majoria dels jocs. Els sistemes de castes i els matrimonis arreglats són tractats com una mena d’atzar, mentre que els escriptors occidentals probablement farien un escàndol de tot això. La meva única queixa sobre el guió és que està ple de faltes d’ortografia i errors gramaticals. Segurament podria haver anat una mica dels diners de Kickstarter cap a la correcció de textos.
És evident que Unrest no és un gran joc i és una llàstima. En Kickstarter acabar sense alguns dels objectius dels quals hagués millorat dràsticament. Així també algunes seqüències més per donar-li aquesta frescor que tant necessita, com alguna que una altra millora gràfica. Amb una mica més de diners, els personatges podrien haver tingut retrats quan conversen en els arbres de diàlegs, que seria molt millor a la versió que hi ha actualment al joc. En general, l’art deixa molt a desitjar, en Unrest sembla més un joc de flash barat, per ser franc, però no hi ha molt que puguem demanar d’un desenvolupador independent.
La música, d’altra banda, és absolutament estel · lar. Aquí el joc guanya molt i tira d’arrels indígenes, amb un estil oriental molt enganxós, en ocasions fins ballables. No és tan exagerat com la música de Bollywood que podria ser utilitzat, però se sentiria definitivament indi. Ara si gaudeixes dels mestres encantadors de serps i la seva música, definitivament vas trobar molt d’amor en aquest joc.
en Conclusió
Unrest és un RPG d’elecció, on el parlar és el més farem en aquest joc i on la lluita serà l’últim recurs que utilitzarem. No és molt diferent al joc de Always Sometimes Monsters, encara que irònicament, el joc de rol té un estil més occidental. Unrest se sent com més centrat en la història més que altres jocs de la seva classe i el temps afortunadament és curt això facilita si volem fer múltiples playthroughs (vídeos comentats). La sensació que dóna Unrest és bastant real i la conducció de la història del joc fa que sigui refrescant per jugar amb una perspectiva cultural diferent.
