[gameinfo title=”Info del Juego” game_name=”Child of Light” developers=”Ubisoft Montreal” publishers=”Ubisoft” platforms=”PC, PS3, PS4, Wii U, Xbox 360, Xbox One, PS Vita” genres=”Juego de Rol, JRPG” release_date=”23/05/2014″]
Child of Light és la combinació de la bellesa i una tragèdia menor. Aquest joc per a mi és una obra mestra, amb un tipus de narració al més pur estil contes de fades ens anem submergint en una història meravellosa que ens evocarà a la nostra infacia quan érem nens. Aquest és un conte de fades jugable, ple de tots els regnes màgics, madrastas malvades, aventurers estrafolaris, diàlegs amb rimes i obres d’arts dibuixades a mà, amb aquesta descripció simplement estem davant un gran joc.
Hi havia una vegada una noia amb els cabells vermell
De forma immediata ens posem les mans cap als comandaments, per provar aquest gran joc, és cert que Child of Light ens porta literalment al món del RPG japonès, però això no vol dir que els desenvolupadors d’Ubisoft hagin decidit seguir pas a pas els cànons del gènere. Quan vam començar el joc ens adonem això de forma immediata, la història de Child of Light sembla una mica simple, amb girs predictibles i els personatges es caracteritzen de forma bàsica, però no ens importa molt, ja que l’objectiu dels progamadores no hagués estat la de crear un fons complex on ens perdéssim, sinó una mena de conte de fades dolça i interactiva.
Perdut entre les belles terres de Lemuria i amb diàlegs amb versos, però no ens durarà molt aquesta felicitat perquè serem capturats al poc temps pels successos d’Aurora, la filla del duc d’Àustria es perd en un món màgic després de ser embolicada en 01:00 fred encanteri durant el son. Ens temíem que aquesta nova ubicació arruïnarà brutalment el joc, ja que no és una tasca fàcil. El treball realitzat és molt bo, però no ens va sorprendre, ja que, encara que no sigui perfecte (hi ha algun petit error en les lletres), està ben administrat i ben cuidat.
En resum, ens va encantar l’atmosfera d’aquest món, però també cal tenir en compte que si aquestes buscant una gran profunditat narrativa i amb múltiples facetes, en aquest món la trobaràs. Les sorpreses no acaben, simplement quan un s’atura a observar els colors del joc i comença a analitzar la manera de joc, no ens queda una altra que sorprendre’ns. Child of Light té una base semblant a un JRPG, com ja hem dit anteriorment, però les vistes i el mode del joc ens recorda més a Zelda II i la seva càmera d’angle típic en aquest gènere. L’exploració, a més es fa casí enterament de forma lliure, perquè Aurora guanya l’habilitat de “volar” i per tant podem passejar pels voltants sense cap tipus de problemes per les pantalles. Els mapes no són particularment complexos o extensos, però hi ha secrets guardats i endevinalles de resoldre, el que resulta agradable i motivant a l’hora de jugar.
No es tracta només d’un parell d’ales de fades les que ens acompanyaran en Child of Light, el principal soci d’Aurora és en realitat un nom màgic lucciolino Igniculus, al voltant de la qual gira gran part de la mecànica del títol. Igniculus pot consumir una barra d’energia dedicada a la llum, per dissipar la foscor de les coves i llocs foscos, cofres del tresor oberts, recollir objectes des de la distància i també per donar suport a l’heroi en batalla.
Aquesta és la capacitat central, en Child of Light té un sistema de combat molt similar al de Grandia 2, on el temps ho era tot. N’hi haurà prou amb donar un toc a un monstre i entrar en batalla en la qual hauràs de fer una ullada i mantenir la barra ATB a la part inferior de la pantalla, en la qual apareixen els retrats d’Aurora i els seus companys i també els enemics. Arriba al final de la barra, tant tu com els teus oponents poden seleccionar una acció específica, pots aturar l’acte de colpejar abans que et superin en l’últim tram. Si ho fa, és molt més fàcil del que penses, ja que és possible frenar l’acció dels antagonistes Igniculus, col · locant prop d’un monstre i fer que s’encengui, el cost de la “energia” és poca. La utilitat de la flama fluctuant no acaba aquí, ja que el nostre fins i tot pot Snar poc a poc d’Aurora i dels teus amics, sent per tant un recurs indispensable.
T’hauràs adonat que hem parlat en diverses ocasions dels amics d’Aurora (la protagonista), d’altra banda Lemuria no és un lloc desproveït de vida, i l’heroïna es reuneix amb gent contínuament amb estranys i personalitats, alguns d’ells decideixen seguir durant el viatge que fa. En un bon joc de rol que es respecta, Child of Light s’adapta a qualsevol personatge, ja sigui amb un company jove amb una funció específica o amb el barbut de Finn un poderós mag elemental, mentre amb la resta dels membres del grup aniran sorgint, entre ells un tanc forta, un sanador i així successivament. Només poden participar dos lluitadors alhora en les batalles, però tenim l’opció convenient de poder reemplaçar, això ens assegurarà que sempre utilitzi el guerrer més adequat en cada moment. Tingues en compte que tots els enemics del joc tenen alguna forma de resistència o debilitat elemental i que la majoria d’aquests atacs ens ajudarà per vèncer, obtindràs un sistma de combat molt més elebaorado del que sembla a primera vista. Ubisoft ha aconseguit prendre un JRPG clàssic i fusionar en una barreja reeixida i acolorida.
Avaluació
Child of Light no és una feina impecable, però casí. Els defectes hi són i alguns són evidents per a qualsevol persona que passa l’estona entre els jocs d’aquest gènere de rol. El treball d’Ubisoft en el primer lloc, és demasido simple, i morir durant tota l’aventura és una eventualitat extremedamente rara (per a nosaltres, en dificultat normal, mai no ens ha passat). Entendre quines són les debilitats elementals dels monstres és bastant fàcil, gràcies als seus colors cridaners, Igniculus tenen una manera de recarregar les teves energies amb massa freqüència, gràcies a una sèrie d’arbustos luminiscents repartits pels mapes i sempre presents en els enfrontaments, i en general són una sèrie de pocions de rejoveniment i power-ups, que s’acumulen sense parar.
Un altre problema és la linealitat del joc, tant estructuralment com en termes de desenvolupament dels protagonistes. Hi ha missions secundàries, a més d’un mapa de recerca que ens serveix per anar més ràpid als llocs en es troben aquestes missions, però tenen algunes coses que no ens va agradar tant, ara el camí a seguir és un i només un, sense cap tipus de desviacions, només algunes poques masmorres que ens trobarem de pas. Quant a l’actualització, qualsevol lluitador, incloent Aurora, només tenen 3 línies de desenvolupament, però, no és massa diferent, llevat que se centren en algunes habilitats específiques de cada un. Un sistema d’artesania que ens ajudarà a crear gemmes de oculi i que són força curioses.
Si vols un consell nostre de veritat, comença immediatament a la dificultat màxima, d’aquesta manera podràs gaudir més d’aquest gran joc.
Ubisoft ennobleix una gran producció intrigant i amb una capa artística de fons. Child of Light és un experiment visual fantàstic, així com els jocs d’atzar ens enganxen, Child of Light també ho farà, és un joc completament en 2D, dibuixat amb un tram de vegades dur, però segur i amb una barreja d’aquarel · les que el porta a la perfecció. Els fons són una meravella, un marc perfecte per als vols d’Aurora, sempre ens deixessin sense paraules. Una direcció artística d’aquesta qualitat es combina amb el gran diàleg en rima i amb la bella música de fons. L’ambient és de somni i ple d’encant i et captivarà col seva bellesa.
No és un joc longeu, tampoc esperàvem un títol amb la durada comparable de Final Fantasy, però hem completat tot en qüestió d’hores, el que podria disminuir encara més evitant missions secundàries. No està malament, però, tenint en compte el preu ridículament baix del joc i la seva singularitat.
Conclusió
Ubisoft ha decidit experimentar, i Child of Light és la seva primera criatura amb èxit. Endinsar-se en un món màgic on no pertece Aurora, aquí els francesos (staff del joc) van mostrar no només el coneixement dels conceptes bàsics dels JRPG, sinó també la capacitat de remodelar i fusionar en un producte fascinant i artísticament bell. No és un treball perfecte, ni mucoh menys. El joc és demasido fàcil, el sistema de desenvolupament dels protagonistes és massa limitada i la campanya és bastant curt. No obstant això, l’aventura d’Aurora es quedarà a tu durant molt de temps, amb els seus colors, les seves melodies i el seu diàleg en rima. És bon començament ….
