¿Somniaves amb ser metge quan eres nen, donar un diagnòstic sobre una malaltia i salvar vides ?. O potser acabes de veure massa Scrubs i vulguis ser com Turk ?. Surgeon Simulator és probablement un joc que necessites tenir. The A & I Anniversary Edition ha traslladat el joc dels dispositius portatiles cap a la consola de PlayStation 4, aquest joc és conegut pel seu control deliberadament difícil i bastant boig.
Ara la pregunta que ens fem és la següent: Com han aconseguit lluitar i passar el joc d’un format tàctil a la consola de Sony?
Ja en la versió d’iPad molts usuaris gaudien i gaudeixen de la bogeria d’aquest joc, però ara arriba l’oportunitat de poder jugar a la seva versió de PlayStation 4 Llavors és hora de posar-nos la bata quirúrgica, la mascara, ulleres i entrar a la sala d’operacions virtual amb el nostre comandament de PS4 i començar a gaudir d’aquest joc.
els controls
En el paper del Dr Nigel Burke, els jugadors han de realitzar una sèrie d’operacions incloent un trasplantament de cor, el doble trasplantament de ronyó, trasplantament d’ull, i fins i tot substituir certs dents. No obstant això el nostre Dr Burke és molt maldestre (això és molt important) i controlar un sol braç és més que un desafiament. Usant el DualShock 4, amb l’estic esquerre els jugadors mouen el braç de Burke, mentre que amb el botó L2 baixes el braç del Dr un estil molt semblant “a les grues que trobem per treure algun tipus de peluix”.
Per defecte el braç gira i el control dels moviments de la mà es fa amb el DualShock 4, però aquí ens trobem molts problemes si més no per a mi, així que una altra opció (la que vaig escollir jo) va ser canviar-lo per l’estic dret. En el botó R1 tanca el polze i el dit índex, mentre que amb el botó R2 tanca els altres tres dits, així que més val que siguem pacients.
operacions
El joc en si és com un trencaclosques. Hem de saber quin òrgan tallar, on tallar i que eina utilitzar en cada moment del joc. Llavors, aquí hem de tractar de posicionar la mà i l’eina de la millor manera que ens sigui possible, per la qual cosa serà un altre desafiament. Molts dirien que aquest joc es controla horriblement. Jo diria que aquest és el punt atractiu del joc.
Una altra part de l’estratègia és assegurar-se no matar al nostre pacient Bob. Cada tall que li fem es veurà reduït en el seu nivell en sang. Si arribarà a reduir-se a zero el nivell en sang, bé, diguem que Bob mai va poder veure les coses horribles que li vaig fer, això és un punt positiu per a Bob.
A més d’això, el tall també pot fer que es dessagni. Això vol dir, que tenim una quantitat limitada de temps abans que mori, on caldrà substituir els òrgans que necessita i cosir el cos i sortir. Així que si els controls eren difícils, ara afegiu-li un contrarellotge a les nostres operacions.
¿Set anys de l’escola de medicina? JAJAJA.
La idea és bantante nova i també divertit les primeres vegades que he jugat, però després de dues hores de tractar d’esbrinar què fer en una determinada cirurgia i només fallar en l’intent, un de seguida es qüestiona certes coses com:
“De veritat que no volia fer això”.
“És com que a cada operació lluitéssim contra el cap final d’un joc de rol”.
El dolent és que amb un nivell tan alt constantment sol espatllar el joc bastant, almenys jo sóc d’aquests jugadors que si no em donen un respir no gaudeixo tant d’aquest tipus de joc.
En la versió de PlayStation 4 ens permet per primera vegada una manera cooperativa. És a dir ara podem usar dos braços per destrossar el cos de Bob de forma cooperativa. No he pogut provar aquesta manera, però després de jugar al joc vaig poder veure com seria una d’aquestes situacions tan hilirantes que més d’una vegada pensaria que aquesta manera podria tranquil · lament trencar amistats només per poder salvar la vida de Bob. El joc és molt estressant i el nivell d’exigència és molt alt.
Les imatges són en realitat bastant colorides, mentre que tot equip i l’estètica té un toc a la dècada de 1980 La música té un toc al més pur drama hospitalari dels 80, cosa que encaixa perfectament amb el joc.
conclusió
No estic dient que Surgeon Simulator sigui un mal joc. Vull dir, que és, però se suposa que ha de ser. El joc és interessant en diversos sentits, però al final, em vaig trobar gaudint d’unes tres hores del mateix i després de decidir que no tenia ni més temps ni més paciència per seguir fent constantment el mateix en les següents cirurgies. Tot i això, és un moment decentment divertit i és entretingut almenys la primera que vam jugar.
És un simulador no gaire bo però és un simulador de cirurgia i ambientat en la dècada dels 80 Simplement has de provar només per dir:
“JO TAMBÉ HE PROVAT ELS CONTROLS DE Surgeon SIMULATOR I SEGUEIXO VIU PER EXPLICAR”
