Abans que preguntis, no tinc cap experiència amb la sèrie d’animi Sword Art Online. Tampoc he llegit les novel · les, que porten publicades des de 2009. De fet, no va ser fins després que algú esmentés casualment l’animi a Twitter que em vaig adonar que això no era una sèrie original de videojocs. Sword Art Online no és només és un divertit joc de rol portàtil, sinó un dels millors jocs basats en les sèries d’animació que m’he trobat.
Malgrat el que el títol tracta-nos creure, Sword Art Online no és un joc massiu multijugador de rol en línia. De fet, ni tan sols és un joc en línia. Encara que hi ha un component multijugador, això és sobretot una experiència per a un sol jugador que veu al nostre heroi, Kirito, atrapat en un fals MMO. Té totes les característiques d’un joc com World of Warcraft (registres de batalla, incursions, botins, etc), però és una cosa a la que pots jugar sol, sense ni tan sols estar connectat a Internet.
Com algú que no juga a un munt de jocs de rol en línia basats en subscripcions, aquest enfocament de la història per a un jugador em va intrigar. Sens dubte és més petit que el MMO típic, però els desenvolupadors han fet un excel · lent treball fent que se sentin com les diferents plantes són part d’un món molt més gran. Sword Art Online captura definitivament l’esperit d’un MMO, i en certa manera és encara més divertit.
Ens ajuda el que no estem obligats a realitzar totes les monòtones tasques involucrades amb l’inici d’un joc de rol en línia. No tenim aquesta part avorrida del començament que no té sentit, perquè vam començar el joc amb tot fet. Des del moment en què entrem en aquest món de fantasia, el nostre heroi ja és nivell 100, lluint poderoses armes, màgia i habilitats. Està lluitant en una torre feta de 100 pisos, i caiem al pis 76. Això no és més que una part de l’aventura de MMO de Kirito. Afortunadament és la part més interessant.
Cada planta és un escenari únic que sembla arrencat de molts altres jocs de rol en línia tradicionals. Kirito lluitarà a través de boscos, masmorres, coves, deserts, vessants de les muntanyes, valls, pantans i gairebé qualsevol altre lloc que et puguis imaginar. Aquestes plantes tenen els seus propis enemics, així com una lluita contra un repugnant cap que apareix al final d’un laberint molt extens. Quan tu (i un equip de mitja dotzena de soldats) hagis derrotat a aquesta criatura, seràs lliure per a la següent planta per enfrontar-te a un nou conjunt de desafiaments.
Encara que les plantes es veuen diferents, hi ha coses que tots ells tenen en comú. D’una banda, totes funcionen gairebé exactament de la mateixa manera. Per tal de desafiar cada cap, els jugadors hauran de completar una sèrie de tasques exclusives d’aquesta planta. En general, això significa recollir una certa quantitat d’objectes rars, matant a un tipus específic d’enemic o anar després dels diversos mini-caps amagats al voltant de les fases. Bàsicament volen que exploris plenament tots els racons d’aquestes plantes abans que reuneixis a les tropes per anar en una incursió virtual.
La bona notícia és que Kirito no està sol en aquesta aventura. Hi ha altres combatents que poden aparellar per assumir la gran varietat d’enemics amb els quals es trobarà en els últims 25 pisos. Aquests ajudants controlats per ordinador poden pujar de nivell, utilitzar objectes i intervenir cada vegada que el nostre heroi necessiti un descans. No està clar quants d’aquests personatges secundaris acaben jugant, però tingues clar que seràs feliç que estiguin a prop quan arribi una horda d’ogres.
El problema és que el joc no presenta gens bé els elements i la mecànica que encuentraa en Sword Art Online. És clar, et ofereixen tutorials de diapositives, però normalment són massa escasses perquè ens valguin d’alguna cosa. El joc passa només unes poques pàgines tractant d’explicar les complicades mecàniques de combat, cosa que a mi em va prendre un parell d’hores per complicades, cosa que em va prendre un parell d’hores per intentar entendre-les.
Aquest no és un d’aquests jocs on l’heroi té dos botons d’atac i només uns pocs moviments especials. Sword Art Online: Hollow Fragment ofereix una increïble quantitat de coses que fer. Els atacs bàsics s’assignen als botons, però els jugadors poden canviar el que fan aquests botons mantenint el botó izquiero i el dret. Si no incloem els vuit ordres que pots donar a la teva parella controlada per ordinador, els jugadors són capaços d’usar en qualsevol moment una dotzena d’atacs diferents.
Alguns d’aquests atacs utilitzen el mesurador de ràfega, que mesura la longitud del combo. Quan s’esgota, hauràs de canviar de lloc amb la teva parella i deixar que continuï l’assalt. Si trobes el moment adequat, podràs crear aquests llargs combos que treuen un gran tros de vida de l’enemic.
Si això no fos suficient, hi ha un segon mesurador per prestar atenció a la durada del combat. La màgia i els atacs especials drenen l’indicador SP, cosa que es torna a omplir lentament amb el temps. Pots utilitzar dotzenes d’encanteris i habilitats, però has de utilitzar-los amb moderació. Aprendre quan utilitzar cada encanteri és tan important com aconseguir els combos cap avall, el que pot ser una diferència en els combats contra caps tensos.
Encara vam començar amb un bon nombre d’opcions, la diversió està anivellant la teva habilitat amb cadascuna de les armes. Hi ha una gran col · lecció d’aparells que maten, incloent punyals, espases, sabres, florets, malls, destrals, llances i fins i tot katanes. Cada arma té el seu propi sistema de anivellat, el que permet als jugadors comprar noves habilitats i millorar les seves habilitats. Només puc imaginar la quantitat de temps que es trigaria a guanyar totes les habilitats i dominar cadascuna de les armes.
Tot i ser tan ambiciós aquest joc, Sword Art Online: Hollow Fragment té un parell de coses malament. La més notòria és el relat, que tenint un gran concepte el arruïna les hores de converses sense sentit. Ja és bastant dolent que el diàleg està mal traduït, però hi ha massa que està malament. Les primeres hores sentia com converses un-a-un, les quals no eren tan emocionant com anar a les batudes o les matances dels grans cap monstres. Potser la meva opinió canviaria si veiés l’animi o m’hagués llegit les novel · les, però he trobat a la majoria del repartiment molt antipàtic i xerraire.
També m’agradaria que hi hagués més varietat en les missions. La majoria de les missions giren al voltant matar un cert tipus d’enemic per tal de recollir el seu botí. Sé que això és un element bàsic en els jocs reals de MMO, però els desenvolupadors havien de variar una mica més. El mateix seria per a les masmorres, que comencen a tenir el mateix aspecte després d’un temps. En una llarga aventura, tens molt de temps per veure on va tallar les cantonades el desenvolupador.
També et trobes amb un munt de problemes de males punts de control, sobretot quan es juga les parts de “Hollow Fragment” del joc. És massa fàcil matar un munt d’enemics difícils, obrir tots els cofres del tresor i després que et matin ràpidament, perdent així una gran quantitat de treball. Aquestes coses no van ser molt freqüents, però van passar prou com per deixar-me una impressió notable.
Parlant de “Hollow Fragment”, és una pena que Sword Art Online no posi més èmfasi en les maneres multijugador. El joc ofereix la possibilitat de jugar amb els amics (o personatges controlats per l’ordinador a l’els que pots trucar “els teus amics”), però només en un context local apropiat. I fins i tot llavors, les seccions de diversos jugadors estan limitades en comparació amb la manera d’història normal. M’agrada la idea d’un MMO per a un sol jugador, però encara sento que hi ha espai suficient per a portar a un amic o dos al llarg del camí.
Els fans de la sèrie s’afanyen a assenyalar que gran part d’aquest joc és un remake de la versió de PSP. Visualment parlant, això té bastant sentit. Els gràfics estan bé, però no et deixaran bocabadat igual que altres jocs de rol a la PS Vita. L’àudio és repetitiu i no hi ha prou diàleg parlat. Si sumem tot, la presentació és una mica plana.
Encara que no és tan consistent com jo hagués preferit, no puc deixar de recomanar Sword Art Online: Hollow Fragment. Té una naturalesa ambiciosa que val la pena, pel que és un dels pocs jocs d’anime que a la que sents una experiència plenament realitzada. Quan es tracta de jocs basats en jocs de falsos MMO, aquest és el millor.
