The Swapper em recorda a una de les meves pel · lícules favorites, 2001: Una odissea de l’espai. Tots dos comparteixen clarament el valor de la ciència ficció i la narrativa, però si mirem més de prop veiem que tenen certes similituds més significatives.
Han passat poc més d’un any des que va sortir Swapper per primera vegada. Ja han passat gairebé 5 mesos des que vaig obtenir un pack bastant humil de la plataforma per a PC, després de pagar-ho amb des de la meva pròpia cartera, comeses un error que va ser no jugar mai. ‘Maleït Steam i els seus ofertes massa temptatives !!. Amb The Swapper ara alliberat en PlayStation 4 per fi entenc l’error que comeses en no jugar-lo.
The Swapper no és un joc que ha de ser agregat a la nostra biblioteca virtual o de casa i menys sense jugar o sense acabar abans. The Swapper és d’aquests jocs que han d’estar al capdamunt de les llistes per així jugar el més aviat possible, una vegada que vaig aconseguir jugar mai oblidaré l’experiència que vaig obtenir.
Inicialment, la part més cridanera de The Swapper és l’art que té el seu estil. L’ús dels models d’argila que després es van digitalitzar i del vido en el joc, tots els ambients es veuen bonics. És cert, tinc debilitat pels jocs que utilitzen aquest tipus d’art, però The Swapper és sens dubte un dels jocs més bells que he vist mai. Tot té un aspecte fosc i misteriós com deu ser ens trobem en una colònia abandonada en algun planeta llunyà perdut de la mà de Déu. No és el lloc més original que es digui, però fa justícia per aquesta atmosfera intensament esgarrifós i solitària que ens recorda als vells jocs de Metroid. La música també se suma a aquest ambient i encara que no està destinats a ser especialment aterridor definitivament ens sentim buits i sols. És com sentir el major por d’un astronauta.
The Swapper és ens ofereix i ens permet crear clons del nostre personatge principal i de transferir la seva consciència en ells. Aquests clons moren, és inevitable, sempre hi haurà un punt on necessitis crear un nou clon en l’aire, transferir-hi novament, a continuació, fer un altre sobre d’ells i així successivament per saltar a una nova ubicació.
Però, que passa amb els clons ?. Cauen sense remei cap a la mort, un cos que fa uns instants era el personatge principal, així és com va. Per progressar i poder veure el cel novament, estem permetent que versions de nosaltres mateixos morin diverses vegades perquè nosaltres puguem avançar. Aquest tipus de preguntes se’ns presenta mentre anem adentradonos en la història i és probablement el que més em va agradar. Les preguntes sobre el que diferencia la ment humana de les màquines, l’essència del que ens fa humans i si hi ha alguna cosa o no més enllà, fins i tot la història està molt ben explicada a través de les entrades del diari i les interaccions amb els éssers sinistres de la nau.
Tot el que t’hem explicat és l’essència The Swapper, però és un joc de trencaclosques. Haurem de explorar la colònia i trobar a les habitacions els trencaclosques que utilitzarem amb el mecanisme dels nostres clons, en alguns aspectes seran una forma interessant de desbloquejar aquests puzles i el poder avançar al següent tram per seguir amb la història del joc. Els puzles mateixos són ja difícils de desbloquejar i seguiran així fins al final, però sempre dins del que és raonable. Cada trencaclosques es sent expertament elaborat, independentment de la dificultat. Deixi moltes habitacions pensant “Oh !, però mira si sóc intel · ligent”. La il · luminació és un altre gran element en aquests trencaclosques i serveixen de gran efecte per a aquestes àrees il · luminades que ens bloquegen la creació de clons, així també com les zones vermelles que estan il · luminades i impedeixen el poder transferir el control entre els clons. Cadascun dels esmentats són relativament simples, però les manera com es combinen per crear alguns puzles simplement són brillantment complexos i divertits.
Com vaig dir al principi, jo no esperava molt de The Swapper però em va sorprendre. Sol passar que molts jocs de plataformes i trencaclosques són algunes vegades molt llargs i els trencaclosques molt avorrits, però a The Swapper ens entreté i no passa res d’això. A part hem d’afegir una intrigant història amb preguntes sobre la moralitat i la humanitat que en realitat són increïblement interessants. Jo realment no puc pensar malament d’aquest joc. Si t’agraden els jocs de plataformes i trencaclosques aquest és sens dubte un dels millors en aquest camp, independentment si ho jugues en PS4, PS3, Vita o PC.
